Instal·lació de xemeneies a les zones rurals de Nepal

Objectiu de la Iniciativa

Incentivar l’ús de cuines millorades amb campana i xemeneia a les zones rurals del Nepal per reduir dràsticament la contaminació de l’aire interior, preservar els hàbits culinaris locals i demostrar, amb dades de qualitat de l’aire i indicadors de salut femenina i infantil, la viabilitat sanitària, cultural i econòmica d’aquest sistema, amb la voluntat de persuadir el govern nepalès i replicar la metodologia en altres països que pateixen el mateix problema.

Innovació de la iniciativa

El projecte combina un disseny de cuina de baix cost i alta durabilitat adaptat a materials locals, una transferència tecnològica que permet instal·lacions 100 % eficients per part de les comunitats, un monitoratge continu amb sensors connectats al núvol que mostren una extracció del 90 % del fum i una reducció de les hores d’exposició a partícules fines de 3,5 a 0,6 al dia, i un estudi epidemiològic que confirma la millora autopercebuda de la salut, tot plegat després d’haver desplegat 760 sistemes en quatre anys.

Impacte Social de la iniciativa

Inclusió i equitat social. La formació perquè la pròpia comunitat construeixi i repliqui les cuines millorades redueix la bretxa sanitària entre zones rurals aïllades i entorns urbans, millora la salut infantil i femenina i reparteix de manera més equitativa les oportunitats i responsabilitats domèstiques, enfortint la cohesió i el desenvolupament local.

Sostenibilitat. El disseny emprant pedra, fang i xapes locals de baix cost pot mantenir-se fins a vint anys, disminueix el consum de llenya necessària per cuinar i permet a les famílies continuar utilitzant un combustible assequible sense assumir els riscos sanitaris dels focs oberts; la transferència de coneixement als tècnics comunitaris garanteix manteniment i replicabilitat sense dependència externa.

Perspectiva de gènere. Les cuines són l’espai on dones i infants passen gran part del dia; substituir els focs oberts per cuines amb campana i xemeneia redueix de manera dràstica cremades i malalties respiratòries, allibera temps per a l’educació i l’activitat econòmica i minimitza la càrrega de cures que històricament recau sobre les dones quan els seus familiars emmalalteixen per una mala qualitat de l’aire.